Enciam amb gust d’enciam
Diari Avui, 15/08/10 Ramon Solsona
Quan fas vacances i rodes pel país, t’atures aquí i allà, tires a la dreta o a l’esquerra sense premeditació i et guies només per l’atzar. Com que ho decideixes tot sobre la marxa, quan és l’hora de dinar no busques filigranes minimalistes, sinó un lloc on puguis fer un àpat senzill. Una amanida i una carn a la brasa te la fan a tot arreu. Sobretot l’amanida, perquè ara els horts estan esplendorosos. Si menges en una fonda de poble o en un hostal de carretera, és probable que els enciams, els pebrots, les cebes, els tomàquets, els carbassons, la mongeta tendra i les pastanagues vinguin d’un hort que hi ha a quatre passes.
Un incís. Mirar els horts és una delícia. Forma part de la ruta desprogramada badar, xafardejar, admirar, comparar, criticar, distingir i aprendre-ho tot dels horts. El primer cop d’ull fa un retrat robot de cada hortolà: l’un és deixat, ple de males herbes i de mals endreços; un altre és ple d’enginy, amb tot un sistema per regar metòdicament i amb para-sols que protegeixen les tomaqueres; aquell altre és el paradigma de l’ordre i la pulcritud, amb solcs i corriols tirats a cordill… Un hort ben menat és un regal per a la vista, és un jardí que es vesteix i es despulla periòdicament amb elegància.
Deia que una amanida te la fan a qualsevol lloc. Amb l’avantatge que els enciams collits de l’hort són cruixents i tenen gust d’enciam. D’aquests, jo no en trobo al súper. Casualment, després de menjar enciams amb gust d’enciam durant uns quants dies, llegeixo que una colla de xefs aposten pels productes senzills, ecològics i propers. I diuen que cada vegada hi ha més restaurants estel·lars que tenen un hort propi. Això, explicat amb to de gran notícia i un afany evangelitzador fa riure. És descobrir la pólvora o, més exactament la sopa d’all. A l’enciam no li calen els ditirambes de l’alta gastronomia ni els dogmes de la religió dietètica. Amanir un enciam de l’hort i rostir un pollastre del galliner de casa és la rutina de molts restaurants humils que fan el mateix de sempre, sense cap altra pretensió que servir un enciam amb gust d’enciam.
